Eretatge romanic

Era riquesa artistica qu'acuelh era Val d’Aran ei un des tresaurs melhors sauvadi deth Pirenèu. Protegit en se madeish pendent sègles, aguesta val mos a legat un auviatge artistic complèt e variat. Complèt pr'amor que dispòse de magnifics exemplars estilistics de totes es epòques: variat pr'amor qu'era produccion artistica aranesa s'esten per toti es genres e disciplines (arquitectura, pentura e escultura, en pèira e en husta), executades cadua d'eres, a viatges damb exquisit mestratge, e d'autes damb prigonda ingenuïtat.

Era vision d'un païsatge naturau semiat peth pas istoric de cultures preistoriques, de romans e posterioraments, de crestians, hè de tota era val un musèu d'art e istòria, de visita obligada, qu'auem era oportunitat de gaudir a trauès dera Rota Romanica d'Aran.

A compdar dera fin de sègle XI, e sustot, pendent es sègles XII e XIII, mercés a ua situacion economica favorabla, sigueren bastides un gran nombre de glèises e capèles. Maugrat ua datacion soent tardiua, era major part d'aguestes edificacions encara demòstren era tradicion arquitecturau deth prumèr estil romanic.

Era rusticitat e era ingenuïtat dera escultura en pèira contrasten extrèmaments damb era excepcionau qualitat des òbres esculpides en husta, entre es quines, destaquen er impressionant bust de Crist de Mijaran e Crist de Salardú, estilisticament fòrça pròplèus.

Ath delà dera interessanta policromia que corbís aguestes escultures en husta e des retaules gotics, er art pictoric se manifèste especiuaments enes murs des glèises, que prenen color damb estonantes e emotives scènes d'estil romanic, gotic e reneishentista.

Sègle darrèr sègle, aportacions de totes es epòques an enriquit aguest legat, en tot dotar atau es vielhes bastisses d'ua valor narrativa que, coma se d'un libre se tractèsse, permeten descorbir en esséncia era istòria dera Val d’Aran.

Sta. Maria d’Arties

Declarada Ben Culturau d'Interès Nacionau, ath delà dera sua arquitectura romanica era glèisa sauve ath laguens un ric conjunt de pentura murau reneishentista (s. XVI), retaules d'estil gotic, barròcs e variada imatgeria des s. XIII ath XVIII.

Sta. Maria de Cap d’Aran

Era importància der ancian santuari marian se manifèste enes dimensions dera bastissa romanica, dotada d'ua petita cripta e bastida en successives etapes que cronologicament artenhen des de fins deth s. XI enquia prumèrs deth s. XIII. Ues projeccions permeten recuperar es magnifiques pentures romaniques qu'en d'aute temps decorauen era glèisa.

St. Pèir d’Escunhau

Tant era rica e estonanta portada, presidida peth Crismon e Crist Crucifixat, coma era batiadèra deth sòn interior, sintetisen perfèctaments es principaus motius dera escultura romanica aranesa.

St. Estèue de Betren

Bastissa bastida entre es s. XIII-XIV, amasse d'ua manèra fòrça armonica dus lenguatges estilistics desparièrs: eth romanic e eth gotic. Era naua concepcion s'impose ena monumentau portada damb representacion narrativa.

Sta. Eulària d’Unha

Bastissa deth s. XII damb decoracion lombarda enes absides. En sòn interior, un estonant e variat conjunt de pentura mural mos permeterà descorbir eth gost e lenguatges emplegadi en desparières epòques, des der estil romanic des pentures der absida principau (mitat s. XII) ar estil gotic e reneishentista (s. XV-XVI) des murs dera nau.

St. Andrèu de Casau

Maugrat es transformacions, era glèisa consèrve elements romanics e posteriors de gran interès coma era batiadèra e er aiguasènher, ambdues damb decoracion figurativa, era vèrge gotica e ua casulha deth s. XVI.

St. Fèlix de Vilac

Ensem de variadi estils arquitectonics: romanic, gotic e barròc, destaque sustot er elegant campanau gotic. Era glèisa possedís tanben batiadères e pès d'autar d'estil romanic.

St. Pèir de Betlan

Ath delà dera austeritat e simplicitat des murs romanics, aguesta petita glèisa possedís era talha policromada dera Vèrge des Nhèus, un pè d'autar e ua polida batiadèra romanica.

St. Estèue De Montcorbau

Des origines romaniques dera glèisa mos parle era sua batiadèra suenhadament trabalhada, encara qu'ei era eleganta absida gotica çò que destaque mès dera sua arquitectura.

Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst

Era unitat estilistica dera bastissa de planta basilicau, es dues portades, damb lumedan, colomnes e capitèus decorats, e era imponent tor campanau convertissen era glèisa en un magnific exponent deth romanic d' Aran.

Sta. Maria de Vilamòs

Eth conjunt d'estèles funeràries d'epòca romana, encastrades enes murs romanics dera glèisa e dera esbelta tor, mos parlen d'un passat fòrça mès aluenhat qu'eth dera glèisa de fins deth s. XI o prumèrs deth s. XII.

St. Martin de Gausac

En aguesta glèisa gotica descorbiram quauques òbres d'estil romanic, que possiblaments corresponen a un bastiment anterior: Crist esculpit deth nartex e sustot era batiadèra, ua des melhors d'Aran.

St. Andrèu De Salardú

Ena transicion deth romanic ath gotic, era glèisa sauve era talha de Crist de Salardú, òbra mèstra dera imatgeria romanica (s. XII). Un magnific conjunt pictoric reneishentista dera s. XVI-XVII decore er interior.

St. Miquèu de Vielha

Podem contemplar eth retaule gotic e sustot era admirable imatge romanica de Crist de Mijaran, òbra deth talhèr d'Erill, qu'originariament harie part d'ua representacion monumentau dera Descenuda dera Crotz. Tanben son de gran interès era portada en nartex, d'estil gotic, plaçada jos era polida e eleganta tor campanau.

St. Blai de Les

Era madeisha existéncia dera capèla, ath costat dera Baronia de Les somet multiples punts d'interrogacion. Poderie tractar-se dera absida d'ua edificacion de majors dimensions, inacabada o dilhèu plan esbaussada.

Descarga eth PDF deth huelheton