Bassa d'Oles | Benestar - Vall d’Aran, Pirineus
Inici  >>  Què fer  >>  Itineraris i rutes senderisme  >>  Rutes fàcils  >>  Bassa d'Oles

On som?

Bassa d'Oles

ruta-bassa-d-oles
  • Recorregut: BASSA D'OLES/BÃ’RDA DERA VILA/ SOQUÈRO/BASSA D'OLES
  • Dificultat: baixa
  • Tipus: Senderisme
  • Desnivell: 75 m
  • Durada: 50 min

Descripció:

La Bassa d'Oles és un racó de gran bellesa en poca distància de Vielha. És un lloc ideal per passar el dia en família  que farà les delícies de petits i majors. L'itinerari proposat és una tornada pels voltants del llac, envoltat d'un bosc d'avet i pi vermell, també abunden el ginebrer i el nabiu. Hi acostuma a haver bastant de fauna, és fàcil descobrir els seus rastres. No és estrany veure algun cabirol si es matina. La pista d'accés passa pel cèlebre Bòsc de Varicauba. Aquesta pista també porta fins a l'Artiga de Lin, passant pel Pla Batalher i el Guardadèr de Betlan.

Recorregut detallat:

Des de l'aparcament de la Bassa d'Oles, se surt a l'esquerra del Refugi dera Piusa. Unes marques de PR, grogues i blanques, conviden a seguir una pista forestal amb dues pujades curtes però pronunciades. Es deixa a l'esquerra ho " Bòrda dera Vila", abandonant les marques de PR a l'esmentada bifurcació. Es continua a mà dreta (hi ha una fita de pedres) i se segueix les roderes de cotxe entre prats de pastura i un camp clos de pedres. Es passa junt una cabana rehabilitada, a la dreta, molt bé situada, que és el punt de referència per a la tornada. Es continua per la roderes arribant a una altra cabana i un gran abeurador, entre prats de pastura, amb una preciosa panoràmica. Per tornar es descamina el camí fins a l'anterior cabana, deixant-la a mà dreta. Es travessen els prats fins a recuperar, costa a baix, de davant un rai|bassa  d'aigua, altres roderes que s'aniran fent més evidents. Es passa al costat de noves cabanes, fins a entrar al bosc de pi vermell on es defineix la pista que, donant una lleugera marrada al llac arriba al punt d'inici.

Desnivell:

Curiositats:

El pi vermell o silvestre (pinus silvestris) s'identifica a simple vista pel color ataronjat que adquireix la crosta i la disposició irregular de les branques a la copa. S'ubiquen en zones més baixes i assolellades que el pi negre. El cucut (cucus canorus) fàcilment reconegut pel seu cant, és un ocell ocupa que posa els seus ous als nius d'altres aus, habitualment menors, perquè aquestes els criïn. El ginebrer (juniperus  comunis subesp. cançó de bressol) és una planta de full|fulla  perenne molt resistent al fred que pot viure a més de 3000 m Forma arbusts rabassuts que no solen passar d'un metre  d'alçària. S'adapta enmig i es protegeix cobert per la neu com si d'un iglú es tractés. Els faigs són molt apreciats per les aus i utilitzats com a condiment. El seu oli essencial dóna aroma a licors com la ginebra.

Descarrega't el mapa de les rutes en PDF

Descarrega't la ruta per a GPS